nitimur in vetitum


/el prohibit al diaetarium, una antiga llista de queviures i, per extensió, la llista de les obres diàries/

<<Qui sap respirar l’aire dels meus escrits sap que és un aire d’altures, un aire fort. Cal estar fet per aquest aire, en cas contrari es corre el perill de refredar-s’hi. El gel és a prop, la solitud és immensa; però que plàcides jeuen les coses quan les toca la llum! Amb quina llibertat es respira! Quantes coses sentim sota nostre! La filosofia, tal i com jo l’he entesa i viscuda fins ara, és la vida voluntària en el gel i en les altes muntanyes: recerca de tot allò problemàtic i estrany que rau en l’existir, de tot allò proscrit fins ara per la moral. Una experiència prolongada, proporcionada per aquest caminar pel prohibit, m’ha ensenyat a contemplar les causes a partir de les quals s’ha moralitzat i idealitzat fins ara, d’una manera molt diferent a com potser inspira el desig: se m’han posat al descobert la història oculta dels filòsofs, la psicologia dels seus grans noms. Quanta veritat suporta, a quanta veritat aspira un esperit? Això s’ha convertit cada vegada més, per a mi, en l’autèntica unitat de mesura. L’error (el creure en l’ideal) no és ceguesa, l’error és covardia. Tota conquesta, tot pas endavant en el coneixement és conseqüència del coratge, de la duresa, de la neteja. Jo no refuto els ideals, davant d’ells, simplement, em poso els guants. Nitimur in vetitum (ens llancem cap al prohibit): sota aquest signe vençerà un dia la meva filosofia, ja que fins ara l’únic que s’ha prohibit sempre, per principi, ha estat la veritat.>>

/Ecce Homo. Com s’arriba a ser allò que s’és. Friedrich Nietzsche/

Anuncis