Sant Silvestre és el darrer vespre


/passera a Kuusamo, Finlàndia/

<<He volgut caminar sobre les aigües però la tempesta havia esborrat tots els camins>>

/El llibre de la quietud, Xulio Ricardo Trigo/

Un cop esborrats tots els camins, els escric de nou i n’escric de nous mentre els camino.
A la bossa, una pedra negra i una de blanca.
A la retina, paisatges del nord, llibertat i salvatgia.
Sopo amb persones que estimo.
Acabo l’any i esborro camins.
Però obro passeres que em porten cap a l’any que enceto.

Advertisements