l’Eva de Clarasó sota el llapis


/Eva d’Enric Clarasó/

La primera dona s’ha estat immòbil tot el matí sota la cúpula del MNAC. No recordava haver trepitjat mai aquell indret i l’ha llucat i apamat mil·límetre a mil·límetre, arraulida, sense trencar l’angulosa torsió a la qual està avesada des que Clarasó la va extreure del marbre fa més d’un segle. Feia fresca i anava nua. Però això no la destorbava. L’han contemplada des de tots els angles, com cada dia del món. Però avui, a diferència de cada dia del món, l’han copiada, resseguida, retradada, interpretada, dibuixada, acolorida, pigmentada, incidida, modelada i relatada mil i una vegades. Això l’ha trasbalsada un xic. Encara no sap si li agrada ser el centre d’atenció o si l’abelleix més la seva pròpia corba, la seva falda i crinera, aquest estar-en-ella-mateixa permanent i sense distraccions. Una de les darreres dones l’acompanyava. També nua. Un alter ego de carn i ossos que  li ha prestat el seu batec i moviment novells durant unes hores. Això sí que li ha agradat, a la primera dona. Potser un dia d’aquests es deixondirà, s’alçarà i el manllevarà per sempre.

Ombres sota el llapis ha estat una sessió de dibuix d’escultura al natural proposada pel Cercle artístic de Sant Lluc en col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Advertisements