tabula rasa

m'aboco al buit per veure-ho tot

nosce te ipsum
preguntes i respostes
leitmotiv
contacte

per Fukushima

/grua d’origami de Momo: un pensament i una petita contribució econòmica/

Anuncis

comparteix

Twitter
Facebook
Pinterest
LinkedIn
Correu electrònic

Related

11 Març 2013 by lourdes ribé Categories: éssers o no éssers, homenatges, indrets | Etiquetes: Barcelona, Fukushima, grua, Japó, Momo, origami, paper

Navegació d'entrades

← m’aboco al buit per veure-ho tot

aprenc a viure en l'espai que ha deixat l'oceà

oracions des d'Alyeska

allò terrible que vol el meu amor

imagino ergo sum

l'art com a mirada interior

a tots aquells que han viscut per retornar-nos el nom de cada cosa

m'adormiria falsament si em pensava que estic desperta

the hand / le main / la mà

homenatge a George Orwell

els ulls clucs miren endins

the obvious and the oblivious

figues d'un altre paner

em vaig ajudar de la poesia (que sempre ha servit per tapar forats de gran diàmetre)

somnis oceànics

anatomia emocional

el meu jardí petit

dic en el silenci el nom del no-res

a recer de la pluja

on sinó en el buit i en el no-res fonamentarem la nostra vida?

menjar olives per sopar fa somniar

m’aboco al buit per veure-ho tot

amors imaginaris

la xarxa de la Penèlope

never let me go

sincronitzant fils i rizomes

faré les paus amb el fantasma (de casa meva)

qui menja sopes se les pensa totes

Sant Pancraç ve amb un pa sota el braç

quan sortir del saló és entrar al saló

éssers o no éssers

l’Eva de Clarasó sota el llapis

quan despertem d’entre els morts

la cultura no es pot consumir

contemplar = inventar

un 'haiku' em troba

l’il·lus-trador d’il·lus-tracions amb el nom de bolet

què hi ha més enllà del mur?

Alícia: nou rostre i noves meravelles

efímera com totes una casa

or, encens i mirra

són dins vostre

cap d’any: el primer dia de l’any

després de la festa

Sant Silvestre és el darrer vespre

el finit dins l'infinit, l'infinit dins el finit

nitimur in vetitum

giro la moneda i és la lluna

per Nadal cada ovella al seu corral

tallar en rodó el cap de tot esquema

avui no s'acaba el món

l'església que ens prengueren a Roma

la matèria dels somnis

pedres a les butxaques

l'univers va començar quan el no-res va mirar-se al mirall

Bloc a WordPress.com.

Enviaeu a l'adreá de correu electrònic El teu nom L'adreça de correu electrònic

Cancel·la

L'entrada no s'havia enviat, comproveu les vostres adreces electròniques!

Ha fallat la comprovació del correu electrònic, torne-ho a provar

Ho sentim, el bloc no pot compartir entrades per correu.

Privacy & Cookies: This site uses cookies. By continuing to use this website, you agree to their use.
To find out more, including how to control cookies, see here: Cookie Policy