honorada

a_sometent

<<Es deia Honorata i no era cap dama, sinó una campana batejada així en honor de sant Honorat, bisbe d’Amiens i patró dels flequers i dels pastissers. Eren temps de Joan I, l’Amador de la Gentilesa, i l’Honorata va ser hissada, per decisió del Consell de Cent, al campanar de la catedral de Barcelona el 22 de novembre de l’any del Senyor de 1391. Durant moltes generacions va marcar amb el seu toc el pas de les hores a la ciutat. I ho va fer en èpoques de pau, però també de guerra. Situem-nos al segle XVIII, quan les tropes felipistes assetgen Barcelona. L’Honorata ja no marca només les hores. El repic de la campana es fa servir per alertar els defensors de la ciutat fins que el 16 de març de 1714 un projectil la fereix de mort. Una vegada acabada la guerra, la ciutat sotmesa demana permís al rei Borbó per fondre-la i fer-ne una de nova, però el Consell Reial el denega perquè considera que “habiendo sido esta campana la que tocó los movimientos de las sediciones, y por otros motivos que Su Majestad ha tenido presentes” ha de ser destruïda. I així es fa.

Tot i això, els catalans som tossuts i, des d’aleshores, tres campanes més de la catedral de Barcelona han portat el nom d’aquella Honorata rebel que cridava a les armes contra el Borbó. L’actual, que data del 1865 i pesa 750 quilos, toca més sovint que mai –marca els quarts– i és la que està situada en el punt més alt de totes les de la seu.>>

/Toni Dalmau. El Punt-Avui/

Advertisements