the hand / le main / la mà


/le main de Madame Hugo d’Auguste Vacquerie/


/tintype of a man an child hands /


/O’Keeffe hands and thimble d’Alfred Stieglitz/


/Georgia O’Keeffe d’Alfred Stieglitz/

Mà. Amb la mà es mana, s’encomana, es manipula, es manuscriu, es manufactura, s’amenaça, es manté. Manifestar-se és fer festa amb les mans. Aplaudir és picar de mans.

Alcem aquesta extremitat del cos per parlar. Donem un cop a algú per ajudar-lo. Si tenim mà esquerra vol dir que som experts en el tracte, si donem la nostra mà ens connectem amb algú i, si ens en rentem les mans, defugim resposabiliats. Si hi duem el cor, tenim bona voluntat.

Anar de mà en mà. A mans salves. Mans buides o mans plenes. Mans de primera i mans de segona. Mans lliures. Mans netes. Arribar a les mans. Fer mans i mànigues. Parar la mà.

The Google Art Project posa les mans (i a l’abast de les nostres mans) a les cinquanta primeres obres de la George Eastman Collection, un ventall d’imatges que daten del 1840 fins a la fi del segle XX i que ens mostren retrats i indrets il·lustres i curiosos capturats amb tècniques i processos plens d’imaginació, creativitat i bellesa. Com la mà lànguida sobre el patró aquàtic (possiblement de la filla de Victor Hugo). Com el joc de mans d’un infant i d’un adult. O com les mans privilegiades de l’artista plàstica estadunidenca Georgia O’Keeffe.

La George Eastman House de Rochester (Nova York) està considerada el museu de fotografia més antic del món i s’encarrega de tenir cura i compartir un llegat que ve de lluny. De fet, George Eastman fou un dels grans responsables de la democratització de la fotografia. Inventà el rodet de paper, comercialitzat amb la marca Kodak, i aquest fet i les màquines successives que integraven el petit giny canviaren per sempre més les qüestions de l’economia, la comoditat, la dificultat i la tècnica. Des de l’aleshores hem tingut les màquines fotogràfiques sempre a mà. Apretar un botó. Amb la mà, és clar. I, per art de màgia, una fotografia. El senyor Eastman però, tot i tenir bones mans, segons sembla es tragué la vida un cop la feina fou feta perquè ja no li calia esperar res més.

Advertisements