la xarxa de la Penèlope

<<And she devised in her heart this guileful thing also: she set up in her halls a great web, and fell to weaving— [95] fine of thread was the web and very wide; and straightway she spoke among us: ‘Young men, my wooers, since goodly Odysseus is dead, be patient, though eager for my marriage, until I finish this robe—I would not that my spinning should come to naught—a shroud for the lord Laertes, against the time when [100] the fell fate of grievous death shall strike him down; lest any of the Achaean women in the land should be wroth with me, if he, who had won great possessions, were to lie without a shroud.’ So she spoke, and our proud hearts consented. Then day by day she would weave at the great web, [105] but by night would unravel it, when she had let place torches by her. Thus for three years she by her craft kept the Achaeans from knowing, and beguiled them; but when the fourth year came as the seasons rolled on, even then one of her women who knew all told us, and we caught her unravelling the splendid web. [110] So she finished it against her will, perforce.>>

/Homer. The Odyssey. Book 2. Line 90-110/

Anuncis

sincronitzant fils i rizomes


/instal·lació de Chiharu Shiota a Casa Àsia/

Casa Àsia ens convida a veure la primera exposició a casa nostra de Chiaru Shiota, creadora d’universos descomunals a partir de la fragilitat delicada i aparentment inofensiva d’un fil.

Un fil és un cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d’una llargària indefinida, format per fibres i filaments i que serveix sobretot per a cosir o teixir. Un rizoma és un tipus de tija subterrània que creix horitzontalment. Són similars a les arrels però la seva estructura és la d’una tija. Cap amunt emeten branques i, cap avall, arrels.

Fils i rizomes són els protagonistes d’una sincronia (o millor dit, sincronicitat) que, com deia Jung, és una coincidència temporal de fenòmens no relacionats causalment. És un concepte extremadament significatiu, unit als arquetips i a l’inconscient col·lectiu, donat que descriu una realitat subjacent a tota l’experiència i història humanes. Shiota tria aquest fenomen i no un altre per construir una xarxa metafòrica, sense jerarquies ni centres definits, de <<relats particulars i universals>> que, si bé, transporten informació i són essencials en tota comunicació, <<obstaculitzen el pas als estranys en una mena d’espais on la vida quotidiana entra en conflicte amb la producció desitjada>>.

Shiota sincronitza en gerundi. Una forma verbal no personal que juga amb la duració, amb la reiteració i la simultanïetat. Aquest teixit de repeticions repeticions repeticions repeticions infinites protegeix com el cotó fluix però també aïlla. Cus. Ofega. L’ésser s’hi suspèn.

M’adono que estic acostumada a les coses petites i artificials i ara, en canvi, participo en una recreació absolutament natural i ciclòpia. Em sento com una convidada en el niu d’una aranya, mentre penso que l’expressió ‘penjar d’un fil’ no havia adquirit mai un significat tan espectacular en un context expositiu.