cri-ptograma

cria – criador – criança – criançó – criar – criassó – criat – criatura – criaturada – criaturam – criaturejar – criaturer – cribel – cribrós – cric – cric-crac – cricètids – cricoide – crida – cridadissa – cridador – cridaire – cridaner – cridar – cridòria – crim – criminal – criminalista – criminalitat – criminalitzar – criminalment – criminòleg – criminologia – criminós- criminosament – crin – crina – crinera – crinoïdeus – crinolina – crinut – crioclastisme – criogènia – criogènic – criohidrat – criolita – crioll – crioluminescència – crioluminescent – crioplàncton – crioscòpia – crioscòpic – criotró – crioturbació – cripsi – criptacríptic – criptó – criptobiosi – criptobrànquids – criptocristal·lí – criptoendolític – criptòfit – criptòfits – criptògam – criptogàmia – criptogàmic – criptogamicida – criptògraf – criptografia -criptografiar – criptogràfic – criptograma – criptomelana – criptomèria – criptonemials – criptònim – criptorquídia – criptotip- criptotipus- criptozoic – criquesa – criquet – crisalidació – crisàlidecrisantem – crisè – criselefantícrisicrisma – crismació – crismal – crismar – crismó – crisobalanàcies – crisoberil – crisòbul – crisocol·la – crisofícies – crisòfits – crisògraf- crisografia- crisolaminarina – crisòlit – crisopa – crisopras – crisotil – crispació – crispar – crispatiu – crispetacristall – cristaller – cristalleria – cristal·lí – cristal·lífer – cristallina – cristal·litzable – cristal·lització – cristal·litzador – cristal·litzar – cristal·lògraf – cristal·lografia- cristal·logràfic – cristal·loide – cristí – cristià – cristianament – cristianar – cristiandat – cristiania – cristianisme – cristianíssim – cristianitzar – cristianodemòcrata – cristina- cristobalita – cristologia – cristològic – critcriteri – criteriologia – critèrium – crític – criticable – criticador – criticaire- críticament – criticar – criticastre – criticisme – criticista – critiquejador – critiquejar – crivell – crivellar

/Entrades començades per <<cri->>. Diec2/

la cultura no es pot consumir


/creu de Miquel Àngel Joan o Llonovoy. Drap Art 2012/

El 1948 l’Organització de les Nacions Unides va declarar el lleure un dret humà bàsic. Segurament es va quedar curta i hauria hagut de parlar de cultura i no només de lleure. Però sospito que la voluntat era la de dir que, a més de fer feina, cal reposar, gaudir i enriquir-se l’ànima.

La cultura és indispensable per arribar a ser allò que ets. Una persona.

Han passat més de 60 anys des de la famosa declaració i la ciutat esdevé un escenari ple a vessar d’activitats amb les quals tantes vegades ens afanyem a omplir les hores ‘buides’ que ens provoquen tanta inquietud. Hiperactivitat. Agendes impossibles. Llistes interminables d’estímuls de tota mena contra l’avorriment i l’horror vacui espiritual. Corren les busques del rellotge, el motor que ens dóna sentit, i ens afanyem a consumir, a col·leccionar productes. També experiències. Com si fossin productes.

Vivim la cultura o la consumim com qualsevol altre producte que ens ofereix el mercat?

Producte. Producte. Mercat. Oferta i demanda. Comprar. Llençar. Comprar. Màrqueting cultural. Indústries culturals. Consum de cultura. Cosificar. Revolució industrial? Societat del Benestar?

Dis-tracció (dis-trets de nosaltres mateixos). I si sortim de nosaltres mateixos, quina por que desapareixin les coses importants. Quina por, la precarietat absoluta.

Algunes veus gosen dir-ho i proposen espais per a la lentitud i per a altres maneres de pensar la cultura. I avui llegeixo al Núvol en Damià Bardera i no puc estar-me de somriure.

Sí. Canviem píndoles per criteri. Si us plau.