a l’inrevés

/Upside Down/

El nostre món no és gaire diferent dels dos mons bessons d’Upside Down.

Hi ha un món excessiu a sobre i un món miserable a sota. I les regles del joc no permeten canviar la pròpia fortuna quan ets en un costat o en un altre. Aquest és l’escenari del periple més o menys reeixit d’un Adam i d’una Eva (o Eden, és el mateix) que fan el possible i l’impossible per dibuixar un espai de trobada prohibit, perquè és revolucionari i esborra els límits de la realitat imposada.

El nostre món no és gaire diferent. No gens.

Però quan ser a sobre (up) o ser a sota (down) és una qüestió de gravetat, ens trobem amb una petita obra fantàstica i inspiradora que ens pregunta si aquests dos mons no són una metàfora del propi jo (un) i de la imatge del jo que retorna el mirall (l’altre). No hi ha cel sobre els caps dels personatges, hi ha un mirall. L’excés i la misèria, la llibertat o l’esclavatge són en mi i en la imatge que projecto al mirall. Són la cara i la creu de la moneda. Una sola moneda, en realitat. Amb aquesta certesa dic que tot allò que canvio en mi, canvia també en el mirall. I upside down: a l’inrevés.

Anuncis

l’Eva de Clarasó sota el llapis


/Eva d’Enric Clarasó/

La primera dona s’ha estat immòbil tot el matí sota la cúpula del MNAC. No recordava haver trepitjat mai aquell indret i l’ha llucat i apamat mil·límetre a mil·límetre, arraulida, sense trencar l’angulosa torsió a la qual està avesada des que Clarasó la va extreure del marbre fa més d’un segle. Feia fresca i anava nua. Però això no la destorbava. L’han contemplada des de tots els angles, com cada dia del món. Però avui, a diferència de cada dia del món, l’han copiada, resseguida, retradada, interpretada, dibuixada, acolorida, pigmentada, incidida, modelada i relatada mil i una vegades. Això l’ha trasbalsada un xic. Encara no sap si li agrada ser el centre d’atenció o si l’abelleix més la seva pròpia corba, la seva falda i crinera, aquest estar-en-ella-mateixa permanent i sense distraccions. Una de les darreres dones l’acompanyava. També nua. Un alter ego de carn i ossos que  li ha prestat el seu batec i moviment novells durant unes hores. Això sí que li ha agradat, a la primera dona. Potser un dia d’aquests es deixondirà, s’alçarà i el manllevarà per sempre.

Ombres sota el llapis ha estat una sessió de dibuix d’escultura al natural proposada pel Cercle artístic de Sant Lluc en col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya.