els ulls clucs miren endins


/Kauernde Frau de Koloman Moser/

<<Perquè ningú no pot sentir completament la pròpia identitat si no té els ulls tancats; com si, de fet, la foscor fos l’element propici per a les nostres essències, mentre que la claror congenia més amb la nostra part argilosa.>>

/Herman Melville. Moby Dick. Pàgina 109/

#santjordi

Anuncis

dic en el silenci el nom del no-res

casa_o_laberint

XXX

L’aire resplendent
arrela en el plany.
Ales de la sang
drecen a claror.
De la llum a la fosca,
de la nit a la neu,
sofrença, camí,
paraules, destí,
per la terra, per l’aigua,
pel foc i pel vent.

Salvo el meu maligne
nombre en la unitat.
Enllà de contraris
veig identitat.
Sol, sense missatge,
deslliurat del pes
del temps, d’esperances,
dels morts,
dels records,
dic en silenci
el nom del no-res.

/Salvador Espriu. Final del laberint. Març i abril del 1955/

un ‘haiku’ em troba


/papallones de festa major/

<<Una flor caiguda que torna a la branca? Una papallona>>
/Iio Sōgi/

Aquest haiku em va trobar ahir a la tarda triant i remenant entre alguns dels llibres de la llibreria Té Quiero: tes i llibres al barri de Gràcia.
Avui he descobert que el va escriure un monjo i poeta japonès del segle XV.