m’adormiria falsament si em pensava que estic desperta


/addendum #1 d’Ingo Mittelstaedt/

<<Estic desperta?
Potser abans vivia
el somni d’ara?>>

/haiku extret d’Arpegis. Joana Raspall/

Anuncis

em vaig ajudar de la poesia (que sempre ha servit per tapar forats de gran diàmetre)

cactus

<<Cada matí, en llevar-me, li deia ‘Bon dia! Què, com has passat la nit?’. Al vespre, li desitjava descans reparador i somnis bells. Al migdia li recomanava que fes el cor fort, perquè al capdevall la vida és curta i l’eternitat insondable.>>

/Pere Calders.Tot s’aprofita/

Aquest és un fragment que he llegit avui tot fent el vermut a la pissarra del Bar Calders, al passatge Pere Calders del Poble Sec de Barcelona. A qui s’adreçava, l’autor? A qui dedicava vells mots segons el moment del dia? A un cactus desèrtic i calb que s’esgrogueïa, tal i com he descobert a posteriori.

D’aquest breu relat me n’enduc una advertència sorneguera pel que fa a covar esperances envers éssers punxeguts que fan veure que no et necessiten. Però, sobretot, una sentència meravellosa que diu que la poesia sempre ha servit per tapar forats de gran diàmetre.

Duré amb mi quaranta-quatre contes (molt) breus als propers vermuts dominicals perquè em facin bona companyia.

on sinó en el buit i en el no-res fonamentarem la nostra vida?

XXXVIII

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d’alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l’última victòria damunt l’esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: <<Amén>>.

/Salvador Espriu. La pell de brau, 1960/

#jollegeixo i em plau fer un homenatge al poeta amb motiu del Dia de la poesia catalana a Internet.