nosce te ipsum

<<L’Univers va començar quan el no-res va mirar-se al mirall>>
/Tor Nørretranders.The user illusion/

Al principi hi havia el no-res.
Després vingueren les memòries i ho ompliren tot.
Tabula rasa és una llatinada que vol dir ‘taula rasa’, és a dir, una tauleta sense inscriure o, millor encara, amb les escriptures esborrades.
Buida.
El buit dóna lloc a la inspiració. La inspiració sorgeix del no-res.
La memòria és pensar i sentir. La inspiració és permetre.
Deixar anar les memòries.
Crear i, per tant, transformar.
Fora no hi ha res.
Tot és dins meu.
Dins la tabula rasa hi ha un espai sense límits.
Net.
Per escriure-hi. Esborrar. Escriure-hi de nou.
I, en fer-ho, tornar al zero.
L’inici.
La llibertat absoluta.
Vinc del no-res i torno al no-res.
En la tabula rasa sóc aquesta cadència, aquest equilibri perpetu.
Sóc.
I sé que sóc.
Nosce te ipsum deien l’oracle i el filòsof.
Coneix-te a tu mateix.
De fet, <<ser o no ser>> no és la pregunta. És la resposta.
Aleshores… quina és la pregunta?

Lourdes Ribé

Anuncis