l’esglèsia que ens prengueren a Roma

Gustau Navarro cerca micromecenatge per desentelar la història de l’esglèsia catalana que s’aixeca a la Via di Montserrato de Roma.

Durant segles, Roma ha estat centre de pelegrinatge obligat per tots els devots cristians, aquest fet ha portat que al llarg de la història les diferents comunitats nacionals obrissin hospitals i esglésies, que tenien com funció principal atendre les necessitats dels pelegrins que arribaven a Roma i ser lloc d’unió i acolliment dels propis nacionals residents a la seu papal. Els catalans no foren en una excepció en aquest procés i la barcelonina Jacoba Ferrandes va fundar l’any 1354 a la via Arenula de Roma un hospital anomenat San Niccolò dei Catalani. Uns anys més tard na Margarida Pauli, natural de Mallorca, va fer un pas més en consolidar la llar dels catalans a Roma i va crear el 1363 un hospici contigu a San Niccolò dedicat a atendre les dones, Santa Margarida dei Catalani. El Papa Alexandre VI (Roderic de Borja) patrocina la fusió dels dos hospitals, però no serà fins el 23 de juny de 1506 que és reuneixen a Roma persones notables de Catalunya, Aragó i València per decidir el naixement d’un patronat amb seu <<en la capella de Sant Nicholau fincada en la casa del hospital vulgarment dit de cathalans>> que veurà nàixer la Fraternitat sota el Patrocini de la Verge de Montserrat. Els membres del patronat decidiren alçar una església a Roma, Santa Maria de Montserrat, l’església nacional dels catalans i la de tots els naturals dels regnes de la Corona d’Aragó. En aquesta s’hi troben les despulles dels papes Borja, Calixte III i Alexandre VI.

Després d’un any de recerca en arxius romans, catalans i espanyols, surt a la llum la sorprenent història de les transformacions del nom, l’embolcall i l’essència d’un dels llegats catalans al patrimoni del Caput Mundi.

Advertisements