/Upside Down/
El nostre món no és gaire diferent dels dos mons bessons d’Upside Down.
Hi ha un món excessiu a sobre i un món miserable a sota. I les regles del joc no permeten canviar la pròpia fortuna quan ets en un costat o en un altre. Aquest és l’escenari del periple més o menys reeixit d’un Adam i d’una Eva (o Eden, és el mateix) que fan el possible i l’impossible per dibuixar un espai de trobada prohibit, perquè és revolucionari i esborra els límits de la realitat imposada.
El nostre món no és gaire diferent. No gens.
Però quan ser a sobre (up) o ser a sota (down) és una qüestió de gravetat, ens trobem amb una petita obra fantàstica i inspiradora que ens pregunta si aquests dos mons no són una metàfora del propi jo (un) i de la imatge del jo que retorna el mirall (l’altre). No hi ha cel sobre els caps dels personatges, hi ha un mirall. L’excés i la misèria, la llibertat o l’esclavatge són en mi i en la imatge que projecto al mirall. Són la cara i la creu de la moneda. Una sola moneda, en realitat. Amb aquesta certesa dic que tot allò que canvio en mi, canvia també en el mirall. I upside down: a l’inrevés.
tabula rasa 