/Kauernde Frau de Koloman Moser/
<<Perquè ningú no pot sentir completament la pròpia identitat si no té els ulls tancats; com si, de fet, la foscor fos l’element propici per a les nostres essències, mentre que la claror congenia més amb la nostra part argilosa.>>
/Herman Melville. Moby Dick. Pàgina 109/
/il·lustració de Paula Bonet per a #drawmysideface a la galeria Escalera de Incendios de Barcelona/
Contemplo Plorar mars de la Paula Bonet i m’adono que, si bé Jonàs va aconseguir sortir de la panxa de la balena, ara és la balena qui és dins de Jonàs.
Navega per aigües pàl·lides. Navega per galtes pàl·lides.
Jo, en canvi, m’entesto en travessar l’horitzó a la recerca del leviatà universal.
Ploro oceans profunds que em brollen dels ulls i em neguen l’ànima.
Però és dins meu on haig de cercar.
I em venen al cap uns mots de Herman Melville que diuen:
<<Dreçats com sentinelles silenciosos, hi ha milers de mortals absorts en els seus somnis oceànics.>>
/Moby Dick. Pàgina 50/
tabula rasa 